ELS QUATRE ÚLTIMS TEXTES

EVALUACIÓN EN EL PROCESO DIDÁCTICO, CUADERNO, són unes bones guies per guardar a la meva motxilla.

 

LOS PROCESOS FORMATIVOS EN EL AULA: Estrategias de Enseñanza-aprendizaje. Molt ben documentada, té coses molt interessants, i d’altres que no ho són tant  ara mateix, però que en un futur puc necessitar-les, per tant me les guardo també.

AVALUACIÓ DE FP, es tracta d'un bon glossari per tindre damunt la tauleta de nit, per a les nits que no sé que faré l'endemà.

LLÀGRIMES DES DEL JAPÓ

Avui em vist un documental mol tendre, penso que en aquest senyor l’haurien de clonar i possar-lo a totes les escoles del món (considerant que per a mí la clonnació és una aberració i que només en aquest cas pagaría la pena fer-la servir). Potser així esdevindriem una veritable civilització.

M’ha sobtat com a sol.lucionat el problema dels nens maltractats (fins arribar a l’arrel) i com ha reaccionat  de forma flexible davant la maravellosa protesta dels alumnes que defensàven al seu company castigat. El companyerisme (no empatia que diem ara) desenvolupat és preciós, em recorda el film “Stand by me”. També es important el reconeixement col.lectiu de la part de culpa davant la mala actuació del company; i fins i tot el propi reconeixement que en feia aquest noi a posteriori.

 “El càstig ha de tindre relació directa amb l’acció”, ho haig de meditar, veure o trobar una aplicació pràctica, que pugui esdevindre més efectiva, tractant el problema més des de l’arrel.

És curiós com extreu de l’interior de aquestes futures persones tota la seva càrrega emocional. Ajuda a exterioritzar-la i a treure els “dimonis” que vec aquí que portem de ben petits. És una escola educadora, adoctrinant, sí però del bon camí.

Opino, que la millor forma d’educar un fill és “que sigui feliç i bona persona”. A l’acabar el curs passat P4 els nens van fer un dia de curses, el meu i un altre van xocar i caure, per tant van quedar els últims; però un pare em va dir “al.lucino amb el Nil, ha arribat l’últim però rient i més feliç que una perdiç” à Ho estic fent bé.

Amb la poca (o molta) experiència que tinc, dintre de agrupacions comunitaries i socials, comprobo com molts projectes no tiren endavant perque  som arrogants, no escoltem, no tenim ganes d’apendre dels altres, no som sincers; en definitiva el bé comú queda anul.lat per la suma dels interessos individuals, i així ens va.

LA MOTXILLA

ANÀLISI:

Unes reflexions interessants sobre les innercies professionals que dificulten els canvis per a la millora. Aquestes innercies van acompanyades de les pors que podem tindre tots davant d’obrir-nos (ideológicament i metodológicament).

En el cas concret de l’Ensenyament, existeix la dificultat de falta d’unitat de criteri científic (però crec que salvant les distàncies, tothom aplica el que sap com pot i com vol).

És cert que dintre d’una comunitat laboral, si tothom segueix el mateix criteri, les coses surten millor. I que és molt necessaria l’existència d’Indicadors objectius de control dels resultats obtinguts respecte dels esperats; a fi i efecte de millorar de forma contínua.

RESUM:

La qualitat educativa depèn de la nostra «motxilla» com a docents?

Albert Gelpí  &  Frederic Malpica

L’Ensenyament per Competencies i la complexitat de la societat condiciona més als docents.

S’han de posar d’acord per millorar processos d’ensenyament-aprenentatge (la practica pedagògica óptima per cada centre). Necessitem un autodiagnòstic pedagògic de la realitat de les aules.

La Qualitat Educativa (Q.E.) es dóna si el Centre acompleix les seves finalitats docents, responent a les exigències dels alumnes i famílies.

L’ ISO 9001, a gestionar processos repetitius que intervenen a la Q.E., i l’EFQM, ens porta a l’excel.lència (lideratge de l’equip directiu, gestió de persones, satisfacció total de Profesorat i PAS, sostenibilitat, optimització de recursos, ... etc.). Amb l’ISO 9001, guanyarem temps, per dedicar-lo als alumnes més individualment. I el professorat treballa coordinadament per aconseguir les finalitats pedagògiques pactades.

EL PES DE LA NOSTRA MOTXILLA  La motxilla es fonamenta en experiències personals, més que en fonaments científics. Si cada professor porta els seus recursos només a la seva motxilla. Com sabrem si ho fem bé? A més a més, cada dos anys surten teories noves o revisions, quines ens quedem i quines abandonem? Per parlar de Q.E., hem de coordinar el que portem a totes les motxilles per fer classes. A més si canviem de centre, d’assignatura o de grau, hem de revisar la nostra motxilla.

Qué hi guardem a les nostres motxilles? Ideología(el nostre model social) i metodología coherent amb la primera. Les tècniques pròpies per fer classes ens donen seguretat a l’aula, i no ens agrada que les toquin. De fet  portem diferents motxilles, per a idèntics objectius... La coordinació esdevé complicada

Comparació de la pràctica educativa amb altres pràctiques professionals. A l’ensenyament el protocol d’actuacions no existeix. No tenim fonamentació teòrica universal ni científica, perque s’ha perdut el temps en discusions ideológiques i no científiques. Sense protocols, no tenim un lideratge pedagògic fonamentat per assolir la Q.E. També necessitem indicadors per comparar Objectius i Realitat a l’aula.

Si apliquem l’E. per Competències, l’equip docent s’ha de coordinar per fer tractaments individualitzats a cada alumne. I s’ha de trobar l’espai, el temps i la manera de compartir la pràctica docent (més individual que col.legiada, a diferència d’altres professions).

Fins i tot, qui ha estudiat pedagogía i coneix de ciència innovadora, no l’aplica pq no l’ha practicada. La nostra font és més com ens han ensenyat, que les teoríes que haviem d’apendre... Aixó dificulta la innovació, el progrés

Com mesurem la pràctica educativa

Claus per desenvolupar i gestionar la nostra motxilla

Existeixen experiències on defineixen indicadors de processos d’ensenyament-aprenentatge, amb dos referents:  finalitats i referent tècnic-científic.

Tots els indicadors es fonamenten als objectius. La qualitat a una escola passa per omplir el buit existent entre la pràctica pedagògica ideal (ensenyar segons les finalitats de l’escola) i la real que es dóna a les aules.

Necessitem un criteri per poguer destriar a la nostra motxilla. I s’ha de fer des de dintre, entre els docents, realitzant primerament un autodiagnòstic. Després establint pautes de millora inmediata, i estratègies a mig i llarg termini.

La Q.E. passa pq. tots obrim les nostres motxilles i ens coordinem per possar-nos d’acord.

B2. IMPARTICIÓ D'AF. DISSENY DE MATERIALS.

COMENTARI SOBRE ELS 4 TEXTES rel.latius al disseny de materials i l'autotest.

6.LA SELECCIÓN DE MATERIALES DIDÁCTICOS. PERE MARQUÉS.

Estic totalment d’acord amb aquesta percepció, d’qualitat objectiva i de considerar les característiques específiques del curs (alumnes, objectius, ..etc); el que no existeixen bons i dolents materials (si aplicacions incorrectes), que un material TIC no té perque ser millor que un llibre i trobo molt útils les reflexions-guía, per a valorar el conjunt d’un material (“componentes & consideraciones”

L’apartat de “apoyos clave” per a minimitzar riscos, pot semblar obvi, però és força bo tindre-ho present.

7.PROTOCOLO DISEÑO DE MATERIAL DIDÁCTICO.

Bé, és una bona guía-base (atenent a qüestions de forma), que pot desenvolupar-se posteriorment al meu camp.

9.ANALISIS DE MATERIALES DIDÁCTICOS.   Diego Castrillejo

Respecte de l’autoaprenentatge, no em queda clar el paper de l’Educador

El canvi disruptiu a l’educació donat els mitjans digitals es cert, que per una part ens treu perspectiva; i per l’altre hem de explorar els mitjans per optimitzar els materials a tot el seu potencial

UN CASO CONCRETO CD13 portal Educ.ar

En el cas estudiat del CD13, considero que ho desgrana correctament. Critica en excés un material que està dissenyat per a fer les primeres passes a l’ensenyament digital per part de professorat no introduït. Considero que aquest CD introdueix al docent en una nova dimensió, i que és bo deixar que ho assimili, i si li agrada segurament anirà a buscar el CD14...  Els objectius del CD13 s’han cobert totalment. També, tot i pensar que potser la feina d’aquesta empresa es justa, potser podem entreveure que són les primeres pases de quelcom més gran que encara ha de vindre.

10. MATERIALES PARA LA DOCENCIA UNIVERSITARIA

Em quedo amb les següents frases. Està molt bé

·         Ensenyament i aprenentatge van lligats, ens fixarem en el que volem ensenyar i en el realment s’apren (millora continua)

·         Les “Funcions dels materials curriculars” estan molt bé per emetre una valoració màxima.

·         Material curricular és un mitjà d’informació i una forma d’estructurar i organitzar, que incideix a l’alumne a la seva percepció de la realitat.

·         Si el docent prepara i desenvolupa les classes presencials, a més ha de: dotar d’eines i recursos pq. l'alumne progressi a activitats no presencials

 Un bon recordatori:

Tot material tindrà l’objectiu formatiu:

o    Definirem objectius grals. que orientin l’acció formativa

o    Pot ser bo concretar objectius

o    Els objectius expressaran capacitats de l’alumne.

Continguts són sabers culturals, assimilats ajuda a assolir capacitats

Continguts es trien raonadament segons objectius

Continguts es classifiquen en:

o    Conceptuals o coneixement (saber)

o    Procedimentals o d’habilitats  (saber fer)

o    De valors i actituts (manera de fer )

Delors, 1996, 3 pilars de l’educació: Aprendre a saber, fer, ser.

Organitzant continguts considerar:

                Continuitat i progressió

                Interrelació

                Delimitació de continguts centrals (permetin prioritzacions)

EN DEFINITIVA:

Els textes 6, y 10 m’agraden perque reforçen el que he aprés ultimament.

El texte 7, el trobo pràctic en qüestions de forma.

El texte 9, no m’agrada gaire perque em recorda una frase d’un ex-jefe i amic meu “Desde la barrera los toros se ven muy bien”.

EL POWER POINT D'AHIR DIMECRES 10 D'AGOST

Com a coses negatives destacarem:
La presentació no tenía un títol inicial atractiu i descriptiu.  No queda clar de qué anava
No es cumplia la regla del 7x7 (excés de lletra).                És impossible llegir-ho tot i es fa molt pesat
Excés de canvis a la lletra: color, negretes, ...                     És de mal gust i dificulta la lectura
Excés de transicions.                                                         Distreu i cansa
Tables i gràfics excessivament complicats i lletra petita.       No es pot llegir
Temporització automàtica.                                                 Si vols fixar-te en quelcom, no et dóna temps.

Coses positives:
Domini de les tècniques de P.Point (transicions) i d'alguns molt interessants.
No posa gaires dibuixets, a banda dels globus, amb tonalitats suaus
Tot és tant detallat, que el presentador no cal ni que parli.

RESUM: Sembla una peli CI-FI amb molts mitjans(i efectes especials) i pocs arguments

"CÓMO HABLAR EN PÚBLICO" - Sr. Eduardo Criado

Bé, donat que vaig un pèl endarrerit a les tasques encomanades; no resumiré aquest vídeo que ens ha passat l'Albert.  Aquesta vegada només donaré el meu parer personal.

Tot i que és una conferència de l'any 86, i les TIC pràcticament no existien a llavorens, crec que és aplicable al 100% avui en dia. Aquest home dóna una conferència de "com arribar al cor"  i  "t'arriba al cor". És a dir, predica amb l'exemple. Estic a favor de la tecnologia i de la tècnica; però la passió no es pot inventar, s'ha de desenvolupar amb l'ilusió.

Sóc una persona novell en aquest aspecte, no tinc gaires coneixements, però aquesta conferència té moltes coses interessants que no diu, però que fa... i com les fa.

EL ROL PLAYING: quí vol el cotxe nou?

Avui ens han convidat a participar en un rol-playing, que he trobat força interessant per:

• He aprés molt sobre els meus companys i sobre mí mateix (considero que es tracta d'un exercici bestial per a poguer desenvolupar actituts i que cal repetir)
• Juro x Snoopy que no m'he picat en cap moment (fer-se l'emprenyat pot arribar a anul.lar parcialment actituts de líders opossitors...)
• En aquest cas li estiraré de les orelles al Cap Suprem de la Logia (en A.Gelpí) p.q. considero que les regles del joc no estaven ben definides, i això ha provocat que tothom es pensés que havía de defensar la seva possició "a capa i espassa".
• Esmentar als Srs.Serras, que com a líders frontals, m'han donat una lliçó de negociació i tractament d'arguments, cosa que m'ha fet disfrutar MOLTÍSSIM. L'E.Punset, assenyala que els emprenedors hem d'aprofitar-nos dels nostres errors per apendre.