ANÀLISI:
Unes reflexions interessants sobre les innercies professionals que dificulten els canvis per a la millora. Aquestes innercies van acompanyades de les pors que podem tindre tots davant d’obrir-nos (ideológicament i metodológicament).
En el cas concret de l’Ensenyament, existeix la dificultat de falta d’unitat de criteri científic (però crec que salvant les distàncies, tothom aplica el que sap com pot i com vol).
És cert que dintre d’una comunitat laboral, si tothom segueix el mateix criteri, les coses surten millor. I que és molt necessaria l’existència d’Indicadors objectius de control dels resultats obtinguts respecte dels esperats; a fi i efecte de millorar de forma contínua.
RESUM:
La qualitat educativa depèn de la nostra «motxilla» com a docents?
Albert Gelpí & Frederic Malpica
L’Ensenyament per Competencies i la complexitat de la societat condiciona més als docents.
S’han de posar d’acord per millorar processos d’ensenyament-aprenentatge (la practica pedagògica óptima per cada centre). Necessitem un autodiagnòstic pedagògic de la realitat de les aules.
La Qualitat Educativa (Q.E.) es dóna si el Centre acompleix les seves finalitats docents, responent a les exigències dels alumnes i famílies.
L’ ISO 9001, a gestionar processos repetitius que intervenen a la Q.E., i l’EFQM, ens porta a l’excel.lència (lideratge de l’equip directiu, gestió de persones, satisfacció total de Profesorat i PAS, sostenibilitat, optimització de recursos, ... etc.). Amb l’ISO 9001, guanyarem temps, per dedicar-lo als alumnes més individualment. I el professorat treballa coordinadament per aconseguir les finalitats pedagògiques pactades.
EL PES DE LA NOSTRA MOTXILLA La motxilla es fonamenta en experiències personals, més que en fonaments científics. Si cada professor porta els seus recursos només a la seva motxilla. Com sabrem si ho fem bé? A més a més, cada dos anys surten teories noves o revisions, quines ens quedem i quines abandonem? Per parlar de Q.E., hem de coordinar el que portem a totes les motxilles per fer classes. A més si canviem de centre, d’assignatura o de grau, hem de revisar la nostra motxilla.
Qué hi guardem a les nostres motxilles? Ideología(el nostre model social) i metodología coherent amb la primera. Les tècniques pròpies per fer classes ens donen seguretat a l’aula, i no ens agrada que les toquin. De fet portem diferents motxilles, per a idèntics objectius... La coordinació esdevé complicada
Comparació de la pràctica educativa amb altres pràctiques professionals. A l’ensenyament el protocol d’actuacions no existeix. No tenim fonamentació teòrica universal ni científica, perque s’ha perdut el temps en discusions ideológiques i no científiques. Sense protocols, no tenim un lideratge pedagògic fonamentat per assolir la Q.E. També necessitem indicadors per comparar Objectius i Realitat a l’aula.
Si apliquem l’E. per Competències, l’equip docent s’ha de coordinar per fer tractaments individualitzats a cada alumne. I s’ha de trobar l’espai, el temps i la manera de compartir la pràctica docent (més individual que col.legiada, a diferència d’altres professions).
Fins i tot, qui ha estudiat pedagogía i coneix de ciència innovadora, no l’aplica pq no l’ha practicada. La nostra font és més com ens han ensenyat, que les teoríes que haviem d’apendre... Aixó dificulta la innovació, el progrés
Com mesurem la pràctica educativa
Claus per desenvolupar i gestionar la nostra motxilla
Existeixen experiències on defineixen indicadors de processos d’ensenyament-aprenentatge, amb dos referents: finalitats i referent tècnic-científic.
Tots els indicadors es fonamenten als objectius. La qualitat a una escola passa per omplir el buit existent entre la pràctica pedagògica ideal (ensenyar segons les finalitats de l’escola) i la real que es dóna a les aules.
Necessitem un criteri per poguer destriar a la nostra motxilla. I s’ha de fer des de dintre, entre els docents, realitzant primerament un autodiagnòstic. Després establint pautes de millora inmediata, i estratègies a mig i llarg termini.
La Q.E. passa pq. tots obrim les nostres motxilles i ens coordinem per possar-nos d’acord.
