martes, 27 de septiembre de 2011

LA MOTXILLA

ANÀLISI:
Unes reflexions interessants sobre les innercies professionals que dificulten els canvis per a la millora. Aquestes innercies van acompanyades de les pors que podem tindre tots davant d’obrir-nos (ideológicament i metodológicament).

En el cas concret de l’Ensenyament, existeix la dificultat de falta d’unitat de criteri científic (però crec que salvant les distàncies, tothom aplica el que sap com pot i com vol).

És cert que dintre d’una comunitat laboral, si tothom segueix el mateix criteri, les coses surten millor. I que és molt necessaria l’existència d’Indicadors objectius de control dels resultats obtinguts respecte dels esperats; a fi i efecte de millorar de forma contínua.

RESUM:
La qualitat educativa depèn de la nostra «motxilla» com a docents?
Albert Gelpí  &  Frederic Malpica

L’Ensenyament per Competencies i la complexitat de la societat condiciona més als docents.
S’han de posar d’acord per millorar processos d’ensenyament-aprenentatge (la practica pedagògica óptima per cada centre). Necessitem un autodiagnòstic pedagògic de la realitat de les aules.

La Qualitat Educativa (Q.E.) es dóna si el Centre acompleix les seves finalitats docents, responent a les exigències dels alumnes i famílies.

L’ ISO 9001, a gestionar processos repetitius que intervenen a la Q.E., i l’EFQM, ens porta a l’excel.lència (lideratge de l’equip directiu, gestió de persones, satisfacció total de Profesorat i PAS, sostenibilitat, optimització de recursos, ... etc.). Amb l’ISO 9001, guanyarem temps, per dedicar-lo als alumnes més individualment. I el professorat treballa coordinadament per aconseguir les finalitats pedagògiques pactades.

EL PES DE LA NOSTRA MOTXILLA  La motxilla es fonamenta en experiències personals, més que en fonaments científics. Si cada professor porta els seus recursos només a la seva motxilla. Com sabrem si ho fem bé? A més a més, cada dos anys surten teories noves o revisions, quines ens quedem i quines abandonem? Per parlar de Q.E., hem de coordinar el que portem a totes les motxilles per fer classes. A més si canviem de centre, d’assignatura o de grau, hem de revisar la nostra motxilla.

Qué hi guardem a les nostres motxilles? Ideología(el nostre model social) i metodología coherent amb la primera. Les tècniques pròpies per fer classes ens donen seguretat a l’aula, i no ens agrada que les toquin. De fet  portem diferents motxilles, per a idèntics objectius... La coordinació esdevé complicada

Comparació de la pràctica educativa amb altres pràctiques professionals. A l’ensenyament el protocol d’actuacions no existeix. No tenim fonamentació teòrica universal ni científica, perque s’ha perdut el temps en discusions ideológiques i no científiques. Sense protocols, no tenim un lideratge pedagògic fonamentat per assolir la Q.E. També necessitem indicadors per comparar Objectius i Realitat a l’aula.

Si apliquem l’E. per Competències, l’equip docent s’ha de coordinar per fer tractaments individualitzats a cada alumne. I s’ha de trobar l’espai, el temps i la manera de compartir la pràctica docent (més individual que col.legiada, a diferència d’altres professions).

Fins i tot, qui ha estudiat pedagogía i coneix de ciència innovadora, no l’aplica pq no l’ha practicada. La nostra font és més com ens han ensenyat, que les teoríes que haviem d’apendre... Aixó dificulta la innovació, el progrés




Com mesurem la pràctica educativa
Claus per desenvolupar i gestionar la nostra motxilla
Existeixen experiències on defineixen indicadors de processos d’ensenyament-aprenentatge, amb dos referents:  finalitats i referent tècnic-científic.

Tots els indicadors es fonamenten als objectius. La qualitat a una escola passa per omplir el buit existent entre la pràctica pedagògica ideal (ensenyar segons les finalitats de l’escola) i la real que es dóna a les aules.
Necessitem un criteri per poguer destriar a la nostra motxilla. I s’ha de fer des de dintre, entre els docents, realitzant primerament un autodiagnòstic. Després establint pautes de millora inmediata, i estratègies a mig i llarg termini.

La Q.E. passa pq. tots obrim les nostres motxilles i ens coordinem per possar-nos d’acord.

jueves, 22 de septiembre de 2011

B2. IMPARTICIÓ D'AF. DISSENY DE MATERIALS.

COMENTARI SOBRE ELS 4 TEXTES rel.latius al disseny de materials i l'autotest.
6.LA SELECCIÓN DE MATERIALES DIDÁCTICOS. PERE MARQUÉS.
Estic totalment d’acord amb aquesta percepció, d’qualitat objectiva i de considerar les característiques específiques del curs (alumnes, objectius, ..etc); el que no existeixen bons i dolents materials (si aplicacions incorrectes), que un material TIC no té perque ser millor que un llibre i trobo molt útils les reflexions-guía, per a valorar el conjunt d’un material (“componentes & consideraciones”
L’apartat de “apoyos clave” per a minimitzar riscos, pot semblar obvi, però és força bo tindre-ho present.
7.PROTOCOLO DISEÑO DE MATERIAL DIDÁCTICO.
Bé, és una bona guía-base (atenent a qüestions de forma), que pot desenvolupar-se posteriorment al meu camp.


9.ANALISIS DE MATERIALES DIDÁCTICOS.   Diego Castrillejo

Respecte de l’autoaprenentatge, no em queda clar el paper de l’Educador
El canvi disruptiu a l’educació donat els mitjans digitals es cert, que per una part ens treu perspectiva; i per l’altre hem de explorar els mitjans per optimitzar els materials a tot el seu potencial

UN CASO CONCRETO CD13 portal Educ.ar
En el cas estudiat del CD13, considero que ho desgrana correctament. Critica en excés un material que està dissenyat per a fer les primeres passes a l’ensenyament digital per part de professorat no introduït. Considero que aquest CD introdueix al docent en una nova dimensió, i que és bo deixar que ho assimili, i si li agrada segurament anirà a buscar el CD14...  Els objectius del CD13 s’han cobert totalment. També, tot i pensar que potser la feina d’aquesta empresa es justa, potser podem entreveure que són les primeres pases de quelcom més gran que encara ha de vindre.


10. MATERIALES PARA LA DOCENCIA UNIVERSITARIA

Em quedo amb les següents frases. Està molt bé
·         Ensenyament i aprenentatge van lligats, ens fixarem en el que volem ensenyar i en el realment s’apren (millora continua)
·         Les “Funcions dels materials curriculars” estan molt bé per emetre una valoració màxima.
·         Material curricular és un mitjà d’informació i una forma d’estructurar i organitzar, que incideix a l’alumne a la seva percepció de la realitat.
·         Si el docent prepara i desenvolupa les classes presencials, a més ha de: dotar d’eines i recursos pq. l'alumne progressi a activitats no presencials

 Un bon recordatori:
Tot material tindrà l’objectiu formatiu:
o    Definirem objectius grals. que orientin l’acció formativa
o    Pot ser bo concretar objectius
o    Els objectius expressaran capacitats de l’alumne.

Continguts són sabers culturals, assimilats ajuda a assolir capacitats
Continguts es trien raonadament segons objectius
Continguts es classifiquen en:
o    Conceptuals o coneixement (saber)
o    Procedimentals o d’habilitats  (saber fer)
o    De valors i actituts (manera de fer )
Delors, 1996, 3 pilars de l’educació: Aprendre a saber, fer, ser.

Organitzant continguts considerar:
                Continuitat i progressió
                Interrelació
                Delimitació de continguts centrals (permetin prioritzacions)


EN DEFINITIVA:
Els textes 6, y 10 m’agraden perque reforçen el que he aprés ultimament.
El texte 7, el trobo pràctic en qüestions de forma.
El texte 9, no m’agrada gaire perque em recorda una frase d’un ex-jefe i amic meu “Desde la barrera los toros se ven muy bien”.