COMENTARIS i REFLEXIONS
En Belmonte prestigiós neurofisiòleg ens explica que la societat haurà de canviar a mesura que es vagin fent descubriments sobre el cervell.
Parlant sobre la Justicia, explica que molta gent es a la presó per fals reconeixements, i no per mala fé dels testimonis, sino per diferents errors del cervell: experiències traumàtiques, tendència del cervell a omplir buits als records inexistents, inducció per part dels advocats… D’altra banda, els psicòpates tenen unes parts del cervell (corteza orbito-frontal, lóbul frontal) que no funciona com la de la resta de la gent i que fa que no reconeguin el patiment humà (manca d’empatía); a més a més, si han patit maltractaments a la infantesa o adolescencia, fa que es desenvolupin com a psicòpates. Per tant s’haurien de “reparar” si es pot i si no tancar-los per evitar que facin mal a la resta de les persones, no cal venjar-se (deu referir-se a la pena de mort).
Aquesta part dóna suport a la política penitenciaria actual: el delinqüent no és culpable dels seus actes, pq. va nèixer tort, i de petit el van maltractar... No se l’ha de castigar, se l’ha de reinserir a la Societat. (Excepte si el delinqüent atempta contra els interessos de l’Estat o afins)
Això està molt bé, però està demostrat que no funciona, si més no, encara no estem en disposició de “reparar-los” amb garantíes.
Es parla sobre el elevat consum d’analgèsics (creixent) a la nostra societat i la tendència dels metges a no facilitar el consum d’opiacis (morfina), que la pròpia OMS aconsella augmentar. El dolor és una senyal de quelcom funciona malament, quan ja ho saps, s’ha de minimitzar pq. si és crònic, esdevé un problema per sí mateix. No faciliten el consum de morfina per qüestions culturals(antigament el dolor dignificava, donat que no es podiar evitar) més que per qüestions tècniques: la tolerància (necessitat progressiva de més quantitat per tindre els mateixos efectes) i els efectes secondaris.
Ho trobo molt interessant, pq. ataquen als cures i metges (quan els necessitas, es que vas malament...) que abans uns, i ara els altres, han esdevingut els Senyors del nostre benestar. Un metge, només t’escolta amb veritable interès si li pagues, i els hi molesta (ho he sentit dir) que la gent estigui pre-informada abans d’anar a la seva consulta. La dossificació de morfina que fan en casos de càncer és ridícula-repugnant; pq. no té cap sentit evitar que un malalt terminal es faci drogodependent (per desgràcia vaig comprovar aquesta dossificació, en una persona propera que em va demanar que li facilités un arma...).
Possibles interaccions cervell-màquina. El propi estudi de les connexions al cervell, ha de ser mitjançant ordinadors, donada la complexitat del mateix. Avui en dia, ja pot fer-se funcionar una màquina amb el registrament dels impulsos elèctrics del cervell.
Altre tema, sería llegir la ment humana; estem a una fase molt inicial, on es poden detectar més que idees, sensacions bàsiques. S’atansen de forma asintòtica, és a dir que van coneixent més coses, però que no saben si els portaran al coneixement total.
He llegit de grans avanços en aquest sentit (pròtesis per a invàlids, que “fan un pont” a les connexions danyades. Respecte de llegir la ment humana de forma total, estic segur que ho intenten per millorar el control social; però a banda de que n’estic totalment en desacord, crec estan donant pases de cec i com sempre passa amb la ciència, no saps quan obriran una “caixa de Pandora”.
Creuen que es un mon fascinant per la millora de la societat humana.
Trobo infantil pensar que els avanços científics poden millorar la societat humana. Només cal veure qualsevol película històrica i entendre que si obviem els avanços existents, les persones ens movem sempre pels mateixos patrons. No crec que la tecnología ens millori com a persones o societat respecte d’un individu de l’Edat Mitjana (p.e.)
No hay comentarios:
Publicar un comentario