LA MOTXILLA

ANÀLISI:

Unes reflexions interessants sobre les innercies professionals que dificulten els canvis per a la millora. Aquestes innercies van acompanyades de les pors que podem tindre tots davant d’obrir-nos (ideológicament i metodológicament).

En el cas concret de l’Ensenyament, existeix la dificultat de falta d’unitat de criteri científic (però crec que salvant les distàncies, tothom aplica el que sap com pot i com vol).

És cert que dintre d’una comunitat laboral, si tothom segueix el mateix criteri, les coses surten millor. I que és molt necessaria l’existència d’Indicadors objectius de control dels resultats obtinguts respecte dels esperats; a fi i efecte de millorar de forma contínua.

RESUM:

La qualitat educativa depèn de la nostra «motxilla» com a docents?

Albert Gelpí  &  Frederic Malpica

L’Ensenyament per Competencies i la complexitat de la societat condiciona més als docents.

S’han de posar d’acord per millorar processos d’ensenyament-aprenentatge (la practica pedagògica óptima per cada centre). Necessitem un autodiagnòstic pedagògic de la realitat de les aules.

La Qualitat Educativa (Q.E.) es dóna si el Centre acompleix les seves finalitats docents, responent a les exigències dels alumnes i famílies.

L’ ISO 9001, a gestionar processos repetitius que intervenen a la Q.E., i l’EFQM, ens porta a l’excel.lència (lideratge de l’equip directiu, gestió de persones, satisfacció total de Profesorat i PAS, sostenibilitat, optimització de recursos, ... etc.). Amb l’ISO 9001, guanyarem temps, per dedicar-lo als alumnes més individualment. I el professorat treballa coordinadament per aconseguir les finalitats pedagògiques pactades.

EL PES DE LA NOSTRA MOTXILLA  La motxilla es fonamenta en experiències personals, més que en fonaments científics. Si cada professor porta els seus recursos només a la seva motxilla. Com sabrem si ho fem bé? A més a més, cada dos anys surten teories noves o revisions, quines ens quedem i quines abandonem? Per parlar de Q.E., hem de coordinar el que portem a totes les motxilles per fer classes. A més si canviem de centre, d’assignatura o de grau, hem de revisar la nostra motxilla.

Qué hi guardem a les nostres motxilles? Ideología(el nostre model social) i metodología coherent amb la primera. Les tècniques pròpies per fer classes ens donen seguretat a l’aula, i no ens agrada que les toquin. De fet  portem diferents motxilles, per a idèntics objectius... La coordinació esdevé complicada

Comparació de la pràctica educativa amb altres pràctiques professionals. A l’ensenyament el protocol d’actuacions no existeix. No tenim fonamentació teòrica universal ni científica, perque s’ha perdut el temps en discusions ideológiques i no científiques. Sense protocols, no tenim un lideratge pedagògic fonamentat per assolir la Q.E. També necessitem indicadors per comparar Objectius i Realitat a l’aula.

Si apliquem l’E. per Competències, l’equip docent s’ha de coordinar per fer tractaments individualitzats a cada alumne. I s’ha de trobar l’espai, el temps i la manera de compartir la pràctica docent (més individual que col.legiada, a diferència d’altres professions).

Fins i tot, qui ha estudiat pedagogía i coneix de ciència innovadora, no l’aplica pq no l’ha practicada. La nostra font és més com ens han ensenyat, que les teoríes que haviem d’apendre... Aixó dificulta la innovació, el progrés

Com mesurem la pràctica educativa

Claus per desenvolupar i gestionar la nostra motxilla

Existeixen experiències on defineixen indicadors de processos d’ensenyament-aprenentatge, amb dos referents:  finalitats i referent tècnic-científic.

Tots els indicadors es fonamenten als objectius. La qualitat a una escola passa per omplir el buit existent entre la pràctica pedagògica ideal (ensenyar segons les finalitats de l’escola) i la real que es dóna a les aules.

Necessitem un criteri per poguer destriar a la nostra motxilla. I s’ha de fer des de dintre, entre els docents, realitzant primerament un autodiagnòstic. Després establint pautes de millora inmediata, i estratègies a mig i llarg termini.

La Q.E. passa pq. tots obrim les nostres motxilles i ens coordinem per possar-nos d’acord.

B2. IMPARTICIÓ D'AF. DISSENY DE MATERIALS.

COMENTARI SOBRE ELS 4 TEXTES rel.latius al disseny de materials i l'autotest.

6.LA SELECCIÓN DE MATERIALES DIDÁCTICOS. PERE MARQUÉS.

Estic totalment d’acord amb aquesta percepció, d’qualitat objectiva i de considerar les característiques específiques del curs (alumnes, objectius, ..etc); el que no existeixen bons i dolents materials (si aplicacions incorrectes), que un material TIC no té perque ser millor que un llibre i trobo molt útils les reflexions-guía, per a valorar el conjunt d’un material (“componentes & consideraciones”

L’apartat de “apoyos clave” per a minimitzar riscos, pot semblar obvi, però és força bo tindre-ho present.

7.PROTOCOLO DISEÑO DE MATERIAL DIDÁCTICO.

Bé, és una bona guía-base (atenent a qüestions de forma), que pot desenvolupar-se posteriorment al meu camp.

9.ANALISIS DE MATERIALES DIDÁCTICOS.   Diego Castrillejo

Respecte de l’autoaprenentatge, no em queda clar el paper de l’Educador

El canvi disruptiu a l’educació donat els mitjans digitals es cert, que per una part ens treu perspectiva; i per l’altre hem de explorar els mitjans per optimitzar els materials a tot el seu potencial

UN CASO CONCRETO CD13 portal Educ.ar

En el cas estudiat del CD13, considero que ho desgrana correctament. Critica en excés un material que està dissenyat per a fer les primeres passes a l’ensenyament digital per part de professorat no introduït. Considero que aquest CD introdueix al docent en una nova dimensió, i que és bo deixar que ho assimili, i si li agrada segurament anirà a buscar el CD14...  Els objectius del CD13 s’han cobert totalment. També, tot i pensar que potser la feina d’aquesta empresa es justa, potser podem entreveure que són les primeres pases de quelcom més gran que encara ha de vindre.

10. MATERIALES PARA LA DOCENCIA UNIVERSITARIA

Em quedo amb les següents frases. Està molt bé

·         Ensenyament i aprenentatge van lligats, ens fixarem en el que volem ensenyar i en el realment s’apren (millora continua)

·         Les “Funcions dels materials curriculars” estan molt bé per emetre una valoració màxima.

·         Material curricular és un mitjà d’informació i una forma d’estructurar i organitzar, que incideix a l’alumne a la seva percepció de la realitat.

·         Si el docent prepara i desenvolupa les classes presencials, a més ha de: dotar d’eines i recursos pq. l'alumne progressi a activitats no presencials

 Un bon recordatori:

Tot material tindrà l’objectiu formatiu:

o    Definirem objectius grals. que orientin l’acció formativa

o    Pot ser bo concretar objectius

o    Els objectius expressaran capacitats de l’alumne.

Continguts són sabers culturals, assimilats ajuda a assolir capacitats

Continguts es trien raonadament segons objectius

Continguts es classifiquen en:

o    Conceptuals o coneixement (saber)

o    Procedimentals o d’habilitats  (saber fer)

o    De valors i actituts (manera de fer )

Delors, 1996, 3 pilars de l’educació: Aprendre a saber, fer, ser.

Organitzant continguts considerar:

                Continuitat i progressió

                Interrelació

                Delimitació de continguts centrals (permetin prioritzacions)

EN DEFINITIVA:

Els textes 6, y 10 m’agraden perque reforçen el que he aprés ultimament.

El texte 7, el trobo pràctic en qüestions de forma.

El texte 9, no m’agrada gaire perque em recorda una frase d’un ex-jefe i amic meu “Desde la barrera los toros se ven muy bien”.

EL POWER POINT D'AHIR DIMECRES 10 D'AGOST

Com a coses negatives destacarem:
La presentació no tenía un títol inicial atractiu i descriptiu.  No queda clar de qué anava
No es cumplia la regla del 7x7 (excés de lletra).                És impossible llegir-ho tot i es fa molt pesat
Excés de canvis a la lletra: color, negretes, ...                     És de mal gust i dificulta la lectura
Excés de transicions.                                                         Distreu i cansa
Tables i gràfics excessivament complicats i lletra petita.       No es pot llegir
Temporització automàtica.                                                 Si vols fixar-te en quelcom, no et dóna temps.

Coses positives:
Domini de les tècniques de P.Point (transicions) i d'alguns molt interessants.
No posa gaires dibuixets, a banda dels globus, amb tonalitats suaus
Tot és tant detallat, que el presentador no cal ni que parli.

RESUM: Sembla una peli CI-FI amb molts mitjans(i efectes especials) i pocs arguments

"CÓMO HABLAR EN PÚBLICO" - Sr. Eduardo Criado

Bé, donat que vaig un pèl endarrerit a les tasques encomanades; no resumiré aquest vídeo que ens ha passat l'Albert.  Aquesta vegada només donaré el meu parer personal.

Tot i que és una conferència de l'any 86, i les TIC pràcticament no existien a llavorens, crec que és aplicable al 100% avui en dia. Aquest home dóna una conferència de "com arribar al cor"  i  "t'arriba al cor". És a dir, predica amb l'exemple. Estic a favor de la tecnologia i de la tècnica; però la passió no es pot inventar, s'ha de desenvolupar amb l'ilusió.

Sóc una persona novell en aquest aspecte, no tinc gaires coneixements, però aquesta conferència té moltes coses interessants que no diu, però que fa... i com les fa.

EL ROL PLAYING: quí vol el cotxe nou?

Avui ens han convidat a participar en un rol-playing, que he trobat força interessant per:

• He aprés molt sobre els meus companys i sobre mí mateix (considero que es tracta d'un exercici bestial per a poguer desenvolupar actituts i que cal repetir)
• Juro x Snoopy que no m'he picat en cap moment (fer-se l'emprenyat pot arribar a anul.lar parcialment actituts de líders opossitors...)
• En aquest cas li estiraré de les orelles al Cap Suprem de la Logia (en A.Gelpí) p.q. considero que les regles del joc no estaven ben definides, i això ha provocat que tothom es pensés que havía de defensar la seva possició "a capa i espassa".
• Esmentar als Srs.Serras, que com a líders frontals, m'han donat una lliçó de negociació i tractament d'arguments, cosa que m'ha fet disfrutar MOLTÍSSIM. L'E.Punset, assenyala que els emprenedors hem d'aprofitar-nos dels nostres errors per apendre.

ENTREVISTA PUNSET-BELMONTE "Antes y después de conocer nuestro Cerebro"

COMENTARIS i REFLEXIONS

En Belmonte prestigiós neurofisiòleg  ens explica que la societat haurà de canviar a mesura que es vagin fent descubriments sobre el cervell.

Parlant sobre la Justicia, explica que molta gent es a la presó per fals reconeixements, i no per mala fé dels testimonis, sino per diferents errors del cervell: experiències traumàtiques, tendència del cervell a omplir buits als records inexistents, inducció per part dels advocats… D’altra banda, els psicòpates tenen unes parts del cervell (corteza orbito-frontal, lóbul frontal) que no funciona com la de la resta de la gent i que fa que no reconeguin el patiment humà (manca d’empatía); a més a més, si han patit maltractaments a la infantesa o adolescencia, fa que es desenvolupin com a psicòpates. Per tant s’haurien de “reparar” si es pot i si no tancar-los per evitar que facin mal a la resta de les persones, no cal venjar-se (deu referir-se a la pena de mort).

Aquesta part dóna suport a la política penitenciaria actual: el delinqüent no és culpable dels seus actes, pq. va nèixer tort, i de petit el van maltractar... No se l’ha de castigar, se l’ha de reinserir a la Societat. (Excepte si el delinqüent atempta contra els interessos de l’Estat o afins)

Això està molt bé, però està demostrat que no funciona, si més no, encara no estem en disposició de “reparar-los” amb garantíes.

Es parla sobre el elevat consum d’analgèsics (creixent) a la nostra societat i la tendència dels metges a no facilitar el consum d’opiacis (morfina), que la pròpia OMS aconsella augmentar. El dolor és una senyal de quelcom funciona malament, quan ja ho saps, s’ha de minimitzar pq. si és crònic, esdevé un problema per sí mateix. No faciliten el consum de morfina per qüestions culturals(antigament el dolor dignificava, donat que no es podiar evitar) més que per qüestions tècniques: la tolerància (necessitat progressiva de més quantitat per tindre els mateixos efectes) i els efectes  secondaris.

Ho trobo molt interessant, pq. ataquen als cures i metges (quan els necessitas, es que vas malament...) que abans uns, i ara els altres, han esdevingut els Senyors del nostre benestar. Un metge, només t’escolta amb veritable interès si li pagues, i els hi molesta (ho he sentit dir) que la gent estigui pre-informada abans d’anar a la seva consulta.  La dossificació de morfina que fan en casos de càncer és ridícula-repugnant; pq. no té cap sentit evitar que un malalt terminal es faci drogodependent (per desgràcia vaig comprovar aquesta dossificació, en una persona propera que em va demanar que li facilités un arma...).

Possibles interaccions cervell-màquina.  El propi estudi de les connexions al cervell, ha de ser mitjançant ordinadors, donada la complexitat del mateix. Avui en dia, ja pot fer-se funcionar una màquina amb el registrament dels impulsos elèctrics del cervell.

Altre tema, sería llegir la ment humana; estem a una fase molt inicial, on es poden detectar més que idees, sensacions bàsiques. S’atansen de forma asintòtica, és a dir que van coneixent més coses, però que no saben si els portaran al coneixement total.

He llegit de grans avanços en aquest sentit (pròtesis per a invàlids, que “fan un pont” a les connexions danyades.  Respecte de llegir la ment humana de forma total, estic segur que ho intenten per millorar el control social; però a banda de que n’estic totalment en desacord, crec estan donant pases de cec i com sempre passa amb la ciència, no saps quan obriran una “caixa de Pandora”.

Creuen que es un mon fascinant per la millora de la societat humana.

Trobo infantil pensar que els avanços científics poden millorar la societat humana. Només cal veure qualsevol película històrica i entendre que si obviem els avanços existents, les persones ens movem sempre pels mateixos patrons. No crec que la tecnología ens millori com a persones o societat respecte d’un individu de l’Edat Mitjana (p.e.)

ENTREVISTA “LA BUENA CRISIS”. Jordi Pigem
RESUMEN

·         CRISIS significa “impàs”, periodo justo antes del cambio a mejor o a peor

·        Consumismo no nos da la felicidad, hoy consumimos y vivimos más, pero somos más infelices, incluso tenemos nuevas enfermedades respecto de la Edad Media (la depresión)

·         En el 72 se publicó un informe de los 9 parámetros (7)medibles como límites del planeta, donde se planteaba la posibilidad de traspasar unos límites (p.e.de contaminación) en que el planeta no lo soportaría (su estabilidad) entrando en un ciclo de cambios incontrolables, irreversibles retroalimentados y de desarrollo imprevisible (cantidad ingente de variables). Hace 3 años se publicó un documento creado por científicos (entre ellos 3 premios nóveles), en el que se aseguraba que habíamos traspasado esos límites en tres parámetros:

o        Contaminación en CO2, cambio climático

o        Contaminación de acuíferos en N (debido a la saturación del cultivo industrial)

o        Aceleración de la desaparición de espécies animales y vegetales. 1000 veces más rápido que en la era Pre-Industrial. Una baja biodiversidad nos hace más débiles delante de un ataque patógeno, por falta de variedad de recursos de lucha.  Si no hubiera existido la viña americana cuando el ataque de la filoxera a finales del SXIX... no existiría hoy la uva...

·      ECONOMIA:  El sistema que creíamos crearía riqueza para todo el mundo, ha creado desigualdades, generado riqueza,  pero que no se traduce directamente en satisfacción (felicidad).  Como herramienta, la ECONOMIA, no ha servido para predecir la Crisis declarada en septiembre 2008. En octubre el Presidente de la Reserva USA ( i principal teólogo del neoliberalismo), testificó ante la Corte de de USA, sobre la crisis: que su visión del mundo no funciona (Teoria econòmica se autodeclara obsoleta). 3 años después seguimos usándola... p.q. no tenemos otra cosa, o no queremos buscarla.

o        PIB de un país se mide a través del moviento económico, no mide el Progreso del mismo. Y se usa pq. Es medible... Dicen que la realidad es solo lo que es medible. És una medida útil, pero no puede ser la única, pq. No es real.

o        Necesitamos reorientar la economía/sociedad, de forma que en su centro no esté el dinero(cosas), sino las personas (M.Luther King)

o        Nos dejamos seducir por parámetros abstractos de Macroeconomía. En los 60 se introdujeron conceptos, que luego pasaron, pero ahora NOS TOCA CAMBIAR, pq. Esto es insostenible. Consumimos más recursos de los que se generan

Actualmente se intenta medir la felicidad (incluso economistas) usando 3 factores: esperanza de vida, satisfacción declarada en encuestas y huella en el Medio Ambiente. En la primera medición salió como sociedad más feliz un pueblo que vive en una isla y que se dedican a la pesca...  En la segunda, eliminando los mini-paises, el primero salió Costa-Rica (que no tiene ni ejército), España el 77,... y USA el 114...

En definitiva, nos toca cambiar pq. Se demuestra que nuestra Espiritualidad, el dar sentido a nuestra vida es lo que nos hace felices.  Cambiar siendo “amables con el mundo”, con los demás, con nosotros mismos. Apostar por el bien común, que nunca está separado del bien individual por completo.  Hay que vivir más creativos, amigables.

El reto actual es el más grande pq. Todo es globlal, la crisis del 29 no lo era. Afecta a todos los paises del mundo...  Todo se intensifica:  retos y posibilidades.  Es un periodo muy interesante, pq. El futuro hoy en dia es más incierto:  puede ser mucho peor o mucho mejor.

Nuestros pequeños gestos y palabras pueden llegar muy lejos. Se puede aportar desde cualquier profesión. No hace falta repetirse, podemos reinventar el mundo, pq. Si no  nos echará fuera.

COMENTARI

La definició de crisi és molt encertada, i a més ens dóna esperança respecte al futur social que comencem a veure: salut pública encara pitjor, retardament de la jubilació, etc.

És cert que les coses materials no donen la felicitat (tot i que hem de partir d'uns mínims, com ara menjar i dormir sotacobert...) Segurament la Depresió com a malaltía moderna, ho és pel fet que l’esperança de vida a l’Edat Mitja fora de 30 anys..., i amb aquest periode de temps deu ser molt difícil conèixer el teu entorn físic, social, i el lloc que ocupes... És a dir, no tens temps de deprimir-te

Tinc la sensació que fa dos anyets, que a nivell mundial s’està donant aquest canvi (catàstrofes climàtiques arreu), excepte a Catalunya

L'abús de l'dob nitrogenat per augmentar la producció, tot i que desprès saturin el mercat baixant els preus... es dóna més als microproductors (els nostres pagesos). Han augmentat l’inversió (costos variables) obtenint el mateix benefici final.  Una operació empresarial ridícula, que no es dóna a les grans indústries agrícoles.

És difícil pensar que els directors del món, no considerin aixó i mirin a tan curt termini

Crec que tothom és conscient que el capitalisme (i més concretament el neolliberalisme) no dóna benestar global; tot i que donat l’èxit del comunisme (l’altre opció més extesa) hom ha pensat que era la solució “menys dolenta”, com ara és defineix a la Democràcia. El neolliberalisme, com a tendència econòmica extrema, no és una solució óptima; ara bé, sempre que tinguem per “menjar”, no es donarà cap canvi (al Mediterrani islàmic han fet una revolució francessa, amb més o menys èxit, però amb idèntic detonant)

Sovint ens oblidem que com a instrument de medició i anàlisi la Teoría Econòmica, realment és això: una teoría.  De fet, quan escoltes les explicacions de Macroeconomía, referent a PIB, divises, comerç internacional, deslocalització, et quedes “penjat”, no s’entén gaire.  La Teoría Econòmica ha esdevingut una mena de religió (que ningú s’atreveix a dir que no entèn ...) que t’has d’empasar, no cal que l’entenguis; i tot sovint, sembla una història inconnexa o plena de sofismes, que justiquen situacions i/o actuacions sense cap lògica.  Un exemple sería quan la Tele ens diu que hem augmentat el PIB hem d’estar contents... Per què?

Respecte que individualment podem canviar les coses i que tot suma, estic d’acord; ara bé, el resultat final depen més de l’unió i coordinació d’individualitats davant el poder establert, que de fets aïllats totalment individuals que poden ser fàcilment neutralitzats.
.